Ens vam trobar amb un pis antic, del 1900 aproximadament, aparentment sense gaire interès. El punt de partida va ser recuperar els elements originals del pis amb valor arquitectònic i eliminar els afegits en altres èpoques posteriors.

Per altra banda, ens vam adonar que tot i ser un pis molt compartimentat i amb espais petits units per un llarg passadís, un cop feta la reforma, podríem tenir un pis amb espais més amplis i interconnectats que compartirien un únic tapís de paviments hidràulics de tons i dibuixos diferents.

El fet de situar la cuina oberta al mig de l’habitatge, va ajudar molt a reduir la llargada del passadís i a la vegada en millorava molt les circulacions.

La resta d’elements originals que vam recuperar per acabar de configurar un llenguatge unitari van ser la balconera de fusta, els rossetons del sostre i les persianes de llibret.